Les formes cup i cub tenen significats diferents.
Un cup és el recipient sobre el qual hom trepitja el raïm. Per exemple: Són al cup trepitjant raïm.
En canvi, un cub és un hexaedre en què les sis cares són quadrats. Per exemple: Va jugar amb el cub de Rubik.
El mot cub també fa referència a [...]
En català, per fer referència al període de l'edat mitjana, l'adjectiu adequat és medieval. Per exemple:
L'art medieval.
Ruta dels castells medievals.
Les formes migeval, mitgeval i mitjaval no són normatives.
[...]
sec Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Aquests pantalons et fan un sec.
Jo sec més enllà.
Els pous són secs, És sec com un clau.
[...]
Els verbs matisar i improvisar es formen a partir de les paraules matís i improvís; són de la primera conjugació i només afegeixen la terminació -ar a les paraules d'origen.
Sovint, per analogia amb altres verbs que es formen amb el sufix -itzar, com organitzar, formalitzar, etc., se senten les [...]
Àrea temàticaEquipament de la llar. Decoració. Bricolatge
En català, els termes que serveixen per designar el conjunt de roba i altres objectes que es preparen per a l'infant acabat de néixer són bolcada de néixer o menudall.
En canvi, per fer referència al recipient que conté aquests objectes, que tradicionalment es posaven en una panera de vímet, els [...]
La construcció donar per + participi és habitual en català. Per exemple: donar per sabut, donar per demostrat, etc. Algunes expressions que es construeixen com les anteriors no queden recollides per la normativa, però són adequades. Per exemple: donar per acabat, donar per tancat.
L'expressió [...]
Cal distingir entre els adjectius extensible i extensiu, extensiva, que formalment són molt semblants, però tenen significats ben diferents. L'adjectiu extensible vol dir 'que pot tenir més extensió'. Per exemple:
Ens hem de comprar una taula extensible per als dies que hi som tots a dinar [...]
En català, el singular de noms cultes com crisi, tesi, dosi, hipòtesi, anàlisi, parèntesi... sempre acaba en -i.
Les formes d'aquests noms acabades en -s són, doncs, de plural. Per exemple: la crisi (singular), però les crisis (plural), la tesi però les tesis, la dosi però les dosis, la hipòtesi [...]
Les formes del present de subjuntiu del verb complaure són les següents:
complagui
complaguis
complagui
complaguem
complagueu
complaguin
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta les formes complasqui, complasquis, etc., cal evitar aquestes formes en els registres formals.
[...]
separen són: ll, ny, gu i qu. Per exemple:
pa-lla
ca-nya
an-gui-la
en-ques-ta
En canvi, hi ha altres parelles de consonants que sí que se separen. Són les següents: l·l, rr, ss, ix, sc, tg, tj i tx. Aquestes parelles es trenquen a final de ratlla: una lletra queda amb la síl·laba anterior i l'altra amb [...]
